Amb aquesta ruta coneixeràs la part més desconeguda del Montbaig, albirant panoràmiques diferents a les del tradicional camí de pujada fins l’ermita de Sant Ramon des de Sant Boi.
La Ruta surt des de l’Estadi Municipal d’Atletisme “Constatí Miranda” al barri de Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat. I descrobriràs el passat megalític d’aquest territori i el patrimoni cultural de les barraques de pedra seca del Parc Forestal del Montbaig.
Descripció de la Ruta
Estadi Atletisme - Riera Fonollar - La Roca amb cassoleta - Sender del Cordal - Les roques megalítiques del Puig de Sales - Camí del Cordal del Montbaig (el passat ibèric del Montbaig) - Les cassoletes megal·lítiques del Camí Vell de Sant Ramon - Barraques i marges de pedra seca del Mirador de la Verge - Les cassoletes de la Roca dels Canons - Estadi atletisme.
El Montbaig (coneguda popularment com la muntanya de Sant Ramon) alberga molta història. Fins fa poc només es tenia constància que la presència humana més antiga era la dels Ìbers, però l’abundància de cassoletes analitzades en diversos racons de la muntanya i les restes prehistòriques trobades a la Roca dels Canons han capgirat la historiografia santboiana indicant que aquesta presència humana és des del Neolític.
El servei de transport públic que està més a prop del punt d'inici de la ruta està a l’avinguda Aragó: les línies de bus SB1 (enllaça amb l’estació de FGC de Sant Boi) i la L72 (Surt de Barcelona des de la Plaça Espanya fins a Sant Boi).
1. Roca amb cassoleta al costat de la Riera Fonollar o de Can Gavarrot
Sortim de l’aparcament de l’Estadi Municipal d’Atletisme “Constatí Miranda” en direcció Oest. Poc abans d’arribar a la cruïlla del camí que puja fins el Puig de Sales atravessant la riera Fonollar o de Can Gavarrot, trobem una roca tocant a la riera.
La roca es troba a tocar de la riera del Fonollar o de Can Gabarrot i de la carretera d'accés a l'Estadi Municipal d'Atletisme Constantí Miranda, i molt a prop de l'inici del sender senyalitzat al Camí del Cordal de Sant Ramon i que serveix d'accés al Puig de Sales.
La roca presenta una cassoleta similar a altres que s’han trobat amb una forma cònica amb un fons esfèric. És probable que la roca estigui tombada, ja que la part més plana està en posició vertical i la cassoleta està també en aquesta posició, fet que no és similar a les altres cassoletes localitzades en la muntanya del Montbaig.
Poc després trobem a mà dreta el camí de pujada fins l’ermita de Sant Ramon passant pel Puig de Sales. Un senyal i una cadena es confirmen que és el camí després de travessar la riera.
2. Cruïlla amb el camí del Cordal de Sant Ramon
Després d’una pujada on comencem a albirar vistes panoràmiques, arribem a la cruïlla amb el camí del Cordal de Sant Ramon. En aquest mateix punt, on trobem una senyalització, trobem una roca allargada retallada a la nostra esquerra, amb diverses inscripcions contemporànies; però amb un interessant esgrafiat de possible origen medieval amb formes triangulars. I en un lloc amagat d’aquesta roca s’ha pogut trobat una possible inscripció ibèrica.
A la nostra dreta, i amagada entre la vegetació, trobarem una altre interessant roca plana amb diverses cassoletes a la seva superfície.
Aquestes cassoletes, també anomenades com inscultures, se’ls pot atribuir una antiguitat prehistòrica, de la Prehistòria recent atès que les podem relacionar cronoculturalment amb un megalitisme antic, entre el neolític mitjà i el calcolític, tot i que perduren fins al bronze inicial.
Girem a dreta pel Camí del Cordal de Sant Ramon, en direcció Nord-Est, i arribem inmediatament al Puig de Sales o de la Pedrera.
3. Puig de Sales
Sense adonar-nos que caminem per sobre d’un puig, passem pel Puig de Sales o de la Pedrera (156,98 m). Poc desprès, trobem un conjunt rocós o trobem també cassoletes megalítiques.
Aquestes cassoletes, també anomenades com inscultures, se’ls pot atribuir una antiguitat prehistòrica, de la Prehistòria recent atès que les podem relacionar cronoculturalment amb un megalitisme antic, entre el neolític mitjà i el calcolític, tot i que perduren fins al bronze inicial.
Continuem caminant pel camí del Cordal de Sant Ramon fins al Puig de la Verdera. La visió que tenim del Montbaig i de l’ermita de Sant Ramon és espectacular.
4. Puig de la Verdera
Després de deixar un camí que baixa cap l’esquerra en direcció a Viladecans, i continuant pel Camí del Cordal de Sant Ramon, arribem sense adornar-nos al Puig de la Verdera (163,45 m).
En aquest punt ja podem albirà a la nostres esquerra una extraordinaria perspectiva de la Serra del Garraf, i una visió encara més espectacular del cim del Montbaig i de la seva ermita de Sant Ramon.
A partir d’aquest punt el camí s’enfila amb una forta pujada. Arribem a una cruïlla de camins on ens trobem la visió directe de l’ermita de Sant Ramon; escollim el que va per l’esquerra seguint la carena.
5. Aparcament Ermita de Sant Ramon
Arribem a l’aparcament de l’Ermita de Sant Ramon. Els cotxes només poden arribar dies i horaris concrets (consultar la web de l’Ajuntament de Sant Boi). Des de la cruïlla anterior fins a aquest aparcament, s’ha trobat numerosos restes de ceràmica de l’època ibèrica; aquest fet indica que en aquest lloc va haver un possible assentament de població ibèrica del que no ens ha arribat cap jaciment.
Continuem caminant amb vistes espectaculars sobre la Serra del Garraf i el Delta del Llobregat per un camí que voreja l’aparcament amb pals de fusta. Passem pel cantó esquerra de l’ermita trobant-nos amb alguna figuera. A la part del darrera de l’ermita veiem la vista del poble de Sant Climent de Llobregat, i trobem unes escales que pugen fins l’ermita on hi ha també una petita àrea de lleure amb taules per fer pic-nic.
6. Cim del Montbaig i Ermita de Sant Ramon
Arribem al cim del Montbaig (294 m) i a l’Ermita de Sant Ramon. Aquest cim també es coneixia anteriorment amb el topònim de La Fita perquè era el lloc on hi havia un pedró que formaven tres roques on hi havia la inscripció dels tres termes que conflueixen al cim del Montbaig: Viladecans, Sant Climent i Benviure (l’antiga quadra medieval del terme municipal de Sant Boi de Llobregat).
L’ermita és d’estil neogòtic i neoromànic i fou construïda pel mestre d'obra santboià Aleix Parés i Valls, entre 1855 i 1887, per encàrrec de Josep estruch i Comella i en memòria dels seus pares.
L’edifici és de planta quadrada i consta de tres cossos, dels quals el central, acull la capella dedicada a Sant Ramon Nonat. En el lateral esquerra hi ha un servei de bar-restaurant, i en el lateral dret hi ha un interessant Centre d’Interpretació del Paisatge de les Muntanyes del Baix. La capella, el restaurant i el centre d’interpretació obren els caps de setmana.
7. Mirador de les serres del Garraf i l'Ordal
Al costat esquerra del bar-restaurant hi ha un excel·lent mirador de les serres del Garraf i de l’Ordal, on podem veure la majestuositat de l’anomenat “Garraf vermell” i on destaca la visió del Castell d’Eramprunyà.
També podem albirà la Serra de les Muntanyes de l’Ordal on destaca la visió del Puig Vicenç.
Baixem per la explanada amb escales que hi ha davant de l’ermita fins el Mirador del Delta del Llobregat.
8. Mirador del Delta del Llobregat
Des d’una corba amb una barana podem gaudir d’una extraordinària vista del Delta del Llobregat, de la Muntanya de Montjuïc i de la Serra de Collserola.
Ens els dies on l'atmosfera està extraordinàriament neta posterioment d’una pluja i fort vent, podem albirà molt de lluny la silueta de la Serra de Tramuntana de Mallorca.
També podem veure des d’aquest lloc l’activitat de l’aeroport del Prat de Llobregat.
Continuem baixant al costat d’un mur amb una barana amb vistes a la Vall del Llor i al Montpedrós.
9. Àrea de lleure de l’Ermita de Sant Ramon
Arribem a l’àrea de lleure de l’Ermita de Sant Ramon on trobem taules situades en les antigues feixes que hi havien al voltant de l’ermita. A l’estiu és bon lloc per gaudir de l’ombra.
Sota de les escales de fusta per accedir, hi ha un antic safareig fet amb maons que servia per preparar el sulfat de coure per protegir les vinyes.
10. Barraca de pedra seca de planta circular
Arribem al costat d’una antiga barraca de pedra seca de planta circular que més d’una dècada que va ser restaurada. Un petit recorregut d’un camí que trobem a l’esquerra al costa d’una olivera ens permet apropar-nos. Per desgràcia, s’ha tingut que encercar d’un tancat degut als actes de vandalisme.
Continuem baixant per la pista principal fins arribar a una corba amb vistes panoràmiques al Delta del Llobregat i amb una senyalització.
11. Roca plana amb cassoleta megalítica
Un cop arribem a la corba, deixem la pista principal, i baixem per un sender que neix al costat esquerre d’un tancat amb una porta. Per aquí passava el desaparegut Camí Vell de Sant Ramon, les restes del qual estan amagades sota la vegetació.
De seguida ens trobem a la dreta una gran roca plana on hi ha una gran cassoleta amb una forma irregular al mig de la roca, comunicada amb un regueró amb altres petites cassoletes i amb una canaleta.
Aquestes cassoletes, també anomenades com inscultures, se’ls pot atribuir una antiguitat prehistòrica, de la Prehistòria recent atès que les podem relacionar cronoculturalment amb un megalitisme antic, entre el neolític mitjà i el calcolític, tot i que perduren fins al bronze inicial.
12. Conjunt rocós sota l'alzinar amb cassoleta cònica megalítica
Immediatament, ens trobem sota un petit bosc d’alzinar un espectacular aflorament rocós de llicorella. En el ell trobem la única cassoleta en forma cònica que s’ha trobat en aquesta zona del Montbaig.
Aquestes cassoletes, també anomenades com inscultures, se’ls pot atribuir una antiguitat prehistòrica, de la Prehistòria recent atès que les podem relacionar cronoculturalment amb un megalitisme antic, entre el neolític mitjà i el calcolític, tot i que perduren fins al bronze inicial.
Continuem baixant fins arribar a una cruïlla amb una altre sender. Girem a l’esquerra en direcció Oest. A l’esquerra del sender hi ha un marge de pedra seca que ens acompanya fins arribar a una pista. Arribem a la pista i seguim per la dreta.
13. Barraca rectangular de pedra seca amb corral
Poc desprès, ens trobem a l’esquerra un sender que baixa en direcció Nord, acompanyats d’un mur fet amb llicorelles i maons que delimitaba una antiga finca.
Metres més a vall trobem a la dreta una barraca de planta quadrada amb un corral. Malauradament, la barraca i el corral han tingut que ser rodejats d’una tanca per evitar actes de vandalisme.
Continuem caminant per un corriol que passa en direcció Est per a sobre d’una feixa amb marges de pedra seca. Aquesta zona, després d’un pavorós incendi l’any 2009, va ser recuperada amb la plantació de cirerers de guineu o cirerers de Santa Llúcia, i que es fa servir usualment com a portaempelt per als cirerers que donen el fruit de la cirera. Arribem a la capella de la Verge.
14. Capella i mirador de la Verge
En un lloc on suposadament apareixia la Verge Maria, existeix una capella construïda amb llicorella i amb forma d’absis que l’Ajuntament de Sant Boi va construir per ordenar l’espai que té un ús religiós.
Des d’aquí tenim una magnífica vista de la vall del Llor i de part de l’anomenada “Cordillera Santboiana”: Puig de l’Angle, Pi d’en Cartró, Rebaixí i el Montpedrós. També podem veure la masia de Can Palós des d’aquest mirador.
Per un camí en direcció a l’Est, ens incorporem de nou a la pista principal. A partir d’ara la pista està encimentada i te encastats al terra bigues com a travessers utilitzats antigament a les vies fèrries. Baixem per la carena en direcció Nord.
15. Barraca de pedra seca amb planta quadrada.
Des de la capella de la Verge baixa un corriol fins una restaurada barraca de pedra seca de planta quadrada. També es pot accedir des d’un corriol que trobem més endavant d que surt a l’esquerra de la pìsta principal.
16. Mur carrerada camí vell de Sant Ramon
En petit mirador, trobem les restes del mur de la carrerada que baixava des de Sant Ramon en direcció a l’antiga masia de Torrefigueres. Aquest mur tenia la funció d’encarrilar als ramats. Una carrerada es una via de transhumància. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana). Fins el Montbaig, arribaba la Carrerada del Penedès a través de l’Estret de Roques i des d'aquí hi havien diverses rutes fins les masies, poblacions o Barcelona.
Continuem baixant en direcció Nord. Arribem a una cruïlla on hi ha una antena de comunicacions. Seguim per la pista asfaltada amb un color vermellós.
17. El conjunt megalític de la Roca dels Canons
Arribem a un conjunt rocós que es troba sota una línia elèctrica. Desgraciadament, en setembre del 2018, el conjunt megalític de la Roca dels Canons va ser destruït per treballs de manteniment de la línia elèctrica d'Endesa que passa per sobre. Només ens queda una part del conjunt rocós i ha desaparegut el que més cassoletes albergava.
La Roca dels Canons tenia una extraordinària concentració de cassoletes i reguerons, que unit a l’extraordinaria visió que tenim des d’aquest punt del Montpedrós, el Delta del Llobregat i de Montjuïc, feia que fos un lloc arqueològic molt interessant i únic.
Afortunadament, dos excavacions arqueològiques realitzades els anys 2016 i 2018 van permetre estudiar a fons aquest conjunt megalític, cartografiant les cassoletes existents i la troballa de diferents materials lítics que permet fer una datació del neolític recent i de principis del bronze.
Entre les roques baixem en direcció Nord fins a una corba d’un carrer del barri del Canons.
18. Roca amb cassoleta i tornada per Les Orioles
A sota i a prop de la Roca dels Canons trobem un altre petit aflorament rocós amb una altre cassoleta. Tornem endarrere per carrer asfaltat fins a trobar de nou la cruïlla amb el carrer Portlligat.
Baixem en direcció sud per carrer Portlligat de la barriada de Les Orioles, un topònim que alguns estudiosos relacionen amb la llengua dels ibers.
Arribem al carrer de les Medes. Seguim per la dreta en direcció Oest. Arribem a una cruïlla, seguim baixant pel carrer de Les Orioles fins a trobar-nos amb una nova cruïlla d’on surt una pista forestal anomenada Camí Columbrets. En un punt on podem albirar de nou l’Estadi Municipal d’Atletisme “Constantí Miranda”, el camí fa corba cap a la dreta pel camí de Tabarca. De seguida, trobem un sender que baixa en direcció a l’Estadi.
19. Tomba sota un gran pi i arribem a l’estadi
Baixant pel sender passem al costat d’un gran pi. A sota del pi trobem una llosa de ciment en forma de tomba (problament, sigui l’enterrament d’un gos). Arribem de nou a punt d’inici: l’aparcament de Estadi Municipal d’Atletisme “Constantí Miranda”.
BIBLIOGRAFIA
CERVELLÓ, J. Maria., JOGLAR, Víctor, SÁNCHEZ, Xavier, SANS, Jaume. “Les nostres muntanyes”. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat. (2006).
PEDRO, Mireia., MARTÍNEZ, Pablo., SÁNCHEZ, Xavier i MANGANO, Xavier. “La
Roca dels Canons (Sant Boi de Llobregat".”. Actes de lles Ies Jornades
d’Investigació Santboiana. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians.
(2019).
PEDRO, Mireia i MARTÍNEZ, Pablo. "Memòria de la
intervenció arquològica preventiva al Montbaig (Sant Boi de Llobregat,
Baix Llobregat). Documentació d'inscultures-gravats rupestres. 1-6
setembre de 2016". Inèdita. Museu de Sant Boi de Llobregat. (2016).
SÁNCHEZ, Xavier, SABATÉ, Víctor. “Les inscultures de les roques del Puig
de Sales o de la Pedrera.”. Actes de lles Ies Jornades d’Investigació
Santboiana. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians. (2019).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada