L’antic Camí Vell de Torrelles era l’eix viari de l’antiga Quadra medieval del Llor. De fet el camí del Llor és alhora també el Camí Vell de Torrelles.
La ruta permet descobrir el patrimoni històric de la petita galàxia de masies -algunes dempeus i altres en runes- de l’antiga Quadra medieval del Llor que ocupava la també anomenada Vall de Llor. I alhora, les restes arqueològiques de l’antic camí medieval de Torrelles amb roderes, la misteriosa història de les runes de Can Tutusaus, la funció de la vigilància de la Torre del Llor, l’eremitori del Llor, les runes de Can Palós Vell i els misteris de Can Palós.
Camí del Llor - Masia de Santa Bàrbara (antiga Torre del Llor) - Eremitori del Llor - Tram de l’antic camí medieval de Torrelles - Bosc i runes de Can Tutusaus - Creu del Pi d’en Cartró - Runes de Can Palós Vell - Can Palós - Antic Camí de Can Cartró - Can Pubill - Masia de Santa Bàrbara (antiga Torre del Llor) - Casa Nova del Llor - Camí de Can Salgado - Camí del Llor.
Aquesta via és d'origen medieval i sortia de Sant Boi des de l’actual cruïlla del carrer Sant Benito Menni amb Dr. Antoni Pujades, passant entre l'església neogòtica de l’antic Psiquiàtric Masculí (seu de l’actual Cùria de Sant Joan de Déu) i el que queda de l’antiga església del Convent dels Servites, coneguda popularment com el Psiquiàtric Femení, passant posteriorment per davant del Cementiri Municipal per carrer Pablo Picasso.
La Vall de Llor és un miracle de la fràgil preservació de l’entorn natural de Sant Boi de Llobregat i d’altres racons de les Muntanyes del Baix Llobregat.
El servei de transport públic que està més a prop del punt d'inici de la ruta està a la Ronda de Sant Ramon: les línies de bus SB1(enllaça amb l’estació de FGC de Sant Boi) i la E70 (Surt de Barcelona des de la Plaça Espanya fins a Sant Boi), E79 (Surt de la Diagonal de Barcelona), les L70 i L72 (que també surten de la plaça d’Espanya).
Descripció de la ruta
1. Can Ros del Llor
Des de l’aparcament públic del Llor (al costat del Col·legi de la Fundació Llor) ens apropem fins l’altre extrem nord de l’aparcament per veure la panoràmica en la que veiem la bella masia de Can Ros del Llor, la millor conservada i la més bella de tot el conjunt de les masies de l’antiga Quadra del Llor.
Aquesta masia data dels segles XVII i XVIII i va ser reformada amb molt de gust l’any 1914. Aquesta antiga casa pairal va viure un fet salvatge a la Guerra de la Independència o del Francès: per un capot d’un soldat francès que va trobar en un escorcoll a la masia per part d’un escamot francès, els seus integrants es van imaginar que era d’un soldat francès que havien matat i van detenir a l’amo de la masia, el van lligar a la cua d’un cavall i el van arrossegar fins a Sant Feliu de Llobregat on va arribar mort.
2. Panoràmica del Montpedrós i magatzem municipal de biomassa
Girem fins al darrera del magatzem municipal de biomassa i podem albirar la panoràmica del Montpedrós (conegut popularment com Sant Antoni) i del Rebaixí, la muntanya de menys alçada que acompanya al Montpedrós.
Deixem l’aparcament en direcció sud, fins arribar a una cruïlla de camins.
3. Cruïlla Camí Vell del Llor, antiga ubicació del Menhir del Llor
Cruïlla on comença el Camí Vell de Llor sense asfaltar en direcció oest. En aquest punt es va trobar l’any 2009 un menhir trencat a les obres d’urbanització de l’aparcament del Llor. Malauradament, es va moure de lloc i es van fer moviments de terres abans de que es pogués fer l’estudi arqueològic -que es va fer-. Aquest menhir està dipositat en els jardins de Can Torrens, seu de les dependències del departament de Cultura de l’ajuntament de Sant Boi.
Precisament, tot aquest sector del Camí Vell del Llor ha estat zona d’abundants troballes arqueològiques d’un jaciment ibero-romà d’un antic abocador de deixalles on s’ha trobat abundant ceràmica de l’època.
De fet, comencem a caminar per un camí que molt probablement tingui un origen romà ja que està perfectament excavat a la roca, i en la part esquerra trobarem amagat a la vegetació una canal que que acompanya el camí fins arribar a un proper coll.
4. Gorja del Camí Vell del Llor
El camí es converteix en una antiga gorja excavada a la roca de llicorella. L'origen d'aquesta excavació podria ser perfectament de l'època romana.
5. Cruïlla del Coll de Can Codina
Arribem a una cruïlla on es troba a mà dreta l’entrada de la masia de Can Codina, actualment la seu del centre de formació infantil del “El Roser, una cooperativa integral”. També trobem una interessant fita delimitadora de finca amb l’inscripció “RC”.
En aquesta cruïlla arribem al recorregut de 16 km de l’Anell Verd de Sant Boi. La tornada la farem pel Camí de Can Salgado que ens queda a la dreta, però continuem per l’esquerra en direcció sud-oest per una pista mig asfaltada.
6. Porta recinte de la Masia de Santa Bàrbara
Arribem a una cruïlla amb el final del Carrer Eucaliptus, i on es troba la pomposa porta d’entrada del recinte de la Masia de Santa Bàrbara. Aquesta porta, el mur i les reformes poc respectuoses amb el patrimoni històric de la masia de Santa Bàrbara formaven part de les instal·lacions d’un restaurant que ja fa anys que està tancat.
Continuem per una pista que surt a l’esquerra d’aquesta porta (Camí Vell de Torrelles) i que baixa en direcció oest, paral·lel al mur de la finca de Santa Bàrbara.
7. Visió de la Masia de Santa Bàrbara
Des del camí de baixada, podem veure de lluny la Masia de Santa Bàrbara, on podem veure les nefastes modificacions que ha patit i que nos ens deixa veure les restes de l’antiga torre de guaita de planta quadrada del Llor del segle X ni l’ermita de Santa Bàrbara que apareixia documentada al segle XIV.
La torre del Llor era la seu de l’antiga Quadra medieval del Llor i formava part de la xarxa de torres de guaita i de fortificacions que vigilaven la frontera de l’antiga Marca Hispànica entre els segles X i XI. Les quadres medievals eren el territori concedit a un cavaller sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor.
Aquesta torre tenia també la funció de vigilar en aquest punt el Camí de Torrelles. De fet, a l’altre banda del Camí Vell de Torrelles, o sigui a Torrelles de Llobregat, trobem també les restes arqueològiques de la Torre del Senyor, molt a prop del restaurant Can Balasch de Baix i de Catalunya en Miniatura i que també tenia la funció de vigilar aquest camí.
Arribem a una cruïlla de camins i l’antic aparcament del restaurant de la Masia de Santa Bàrbara.
8. Cruïlla Camí de Can Tutusaus. Aparcament Masia Santa Bàrbara
Deixem a la nostre esquerra la pista forestal del Camí del Bosc del Minyonet, i des de l’aparcament de la Masia de Santa Bàrbara ens endinsem en direcció sud-oest per un desdibuixat corriol per on passava el desaparegut Camí de Can Tutusaus.
9. Eremitori del Llor
Amb una certa dificultat, perquè el camí està molt cegat de vegetació, arribem a les restes de l’anomenat eremitori del Llor. Arribem a un lloc on el temps sembla que s'ha aturat i on es desprèn un cert misteri. Es tracta d'un eremitori que està excavat a l’argila donat-li un aspecte de cabana a causa dels rebaixos del terreny per a l’extracció d’argiles. L’entrada està reforçada per un arc amb maons, construït probablement al segle XVIII per convertir aquest lloc en una barraca de vinya. Hi ha un banc i un armariet. Alguns investigadors han datat del segle IX. Els eremitoris eren llocs on vivíem ermitans en zones molt tranquil·les.
A Sant Boi s’han trobat altres eremitoris a la Vall de Can Carreres, a la zona dels Canons-Benviure, a la riera del Fonollar, a la riera de Marianao i a la zona de la Ciutat Cooperativa (avui desaparegut amb la urbanització del carrer Frederic Mompou).
Tornem i pugem per l’esquerra per un corriol que ens porta fins la pista forestal del Camí Vell de Torrelles.
10. Restes arqueològiques roderes Camí Vell de Torrelles
Seguim per l’esquerra, pujant per la pista en direcció oest. Arribem a una corba on tenim una vista panoràmica de la masia de Can Pubill. En aquesta corba hi ha un terraplé que baixem per trobar les restes de les roderes de l’antic camí vell de Torrelles. Afortunadament, amb la construcció de la xarxa de pistes forestals a principis dels anys 90 del segle passat, en aquest tram no van ser destruït l’antic camí i que molts antics excursionistes valoraven per la seva bellesa.
Tornem de nou al Camí Vell de Torrelles.
11. Camí accés runes de Can Tutusaus. Marges de pedra seca.
Desprès d’un pujada, passem al costat d’afloraments rocosos de llicorella i el camí es nivella. Arribem a una cruïlla, girem a l’esquerra en direcció sud-oest, deixant el camí vell de Torrelles i endinsant-nos en un bosc. En el camí ens acompanya un bell marge de pedra seca. Trobem una petita fita amb la lletra “B” que ens indica que -curiosament- la finca de Can Tutusaus pertanyia a la Quadra del Bori i no del Llor.
12. Restes arqueològiques de Can Tutusaus
Arribem a un punt on el camí es converteix en sender. a la dreta surt un carril que puja fins les runes de Can Tutusaus, totalment cobertes de vegetació. Trobem les restes d’un edifici construït amb llicorelles i d’un interessant cup. El cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most que s'obté es va transformant en vi.
A les excavacions arqueològiques realitzades l’any 2007 es va localitzar les restes d’una curiosa canal en forma d’U i amb una llargària d’uns 300 m. Aquesta canal tendria la funció de desviar les aigües cap el Torrent de Tutusaus. Les restes podrían datarse del segle XVII-XVIII se sap que ja existien les runes abans del 1860.
Tornem al sender i continuem caminant en direcció sud pel bosc per travessar el Torrent de Tutusaus.
13. Camí del Bosc del Minyonet. Runes cabana de pedra seca.
Després de passar sota un enorme arbre caigut i amb una certa dificultat, atravessem el Torrent de Tutusaus i pugem fins trobar-nos amb la pista forestal del Camí del Bosc del Minyonet.
Poc desprès, en la corba ens trobem a ma esquerra les runes d’una barraca de pedra seca. Continuem pujant per la pista forestal fins arribar a una cruïlla amb el Camí de l’Angla (que forma part del recorregut de l’Anell Verd de Sant Boi).
14. Turó de l'Angla
Un cop hem arribat a la cruïlla amb el Camí de l’Angla (Anell Verd), pugem per un sender a l’esquerra que va per sota d’una torre de la línia elèctrica fins al cim del Turó de l’Angla o Puig de l’Angle (en funció de la cartografia que consulteu).
Amb cim del Turó de l’Angla hi havia una creu de terme medieval. Fa poc s’ha descobert una fotografia datada entre 1888 i 1896 on es veu l’antiga creu de terme entre Sant Boi de Llobregat i Sant Climent de Llobregat. La fotografia va ser feta per Lluís Marià Vidal i Carreras, president del Centre Excursionista de Catalunya en aquella època. Es desconeix quan va desaparèixer la creu de terme.
Gaudint de bones vistes del Montbaig, el Montpedrós i de la Vall d’Angla, situada al terme de Sant Climent de Llobregat. El topònim de l’Angla ja surt en documents del segle XIV on es parla que els jueus de Barcelona compraven la verema de les vinyes de la Vall de l’Angla per fer el vi “kosher”.
Tornem de nou a la pista forestal del Camí de l’Angla i comencem a caminar en direcció nord.
15. Vinyes de cirerers i vista panoràmica de la Vall del Llor.
Arribem fins a una vessant de la Vall de Llor on hi ha les “vinyes” de cirerers que són tan espectaculars quan floreix la seva flor a partir del mes de març. Aquests antics marges de pedra seca de llicorella albergaven antigament les vinyes de sumoll que a causa de la fil·loxera a mitjans del segle XIX van desaparèixer.
En aquest lloc podem comprovar el magnífic paisatge del mosaic agroforestal d’aquestes muntanyes.
A l’esquerra de la vall podem observar les masies de Can Palós i de Can Pubill.
16. Vista panoràmica de la Vall del Llor
17. Cruïlla amb el Camí Vell de Torrelles en direcció a la Creu de Querol
Retomem el pas pel Camí Vell de Torrelles que havien deixat per anar a les restes arqueològiques de Can Tutusaus. Girem a l’esquerra i pugem fins a un coll on tornarem a trobar una altre cruïlla.
Deixem el Camí Vell de Torrelles que va en direcció a la Creu de Querol i girem a la dreta en direcció nord-est per la pista forestal del Camí de Can Cartró que bordeja la vall i que ressegueix el recorregut de l’Anell Verd de Sant Boi.
18. Cruïlla Camí de la Creu del Pi d'en Cartró
Arribem a la cruïlla amb el sender que puja fins la Creu del Pi d’en Cartró. És opcional pujar fins aquest lloc on podem gaudir d’una extraordinària vista panoràmica. La Creu del Pi d’en Cartró va ser erigida el 1956 per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) en un lloc on havia existit un monumental pi pinyoner que va desaparèixer a principis del segle XX a causa d’un llamp.
19. Cruïlla sender Can Palós Vell
Poc abans d’arribar a una cruïlla de pistes forestals, girem per la dreta per un corriol que ens portarà a les restes arqueològiques de Can Palós Vell.
20. Runes de Can Palós Vell
Immediatament, i sota un bosc molt tancat, trobem les restes arqueològiques de Can Palós Vell. Algunes fonts daten les restes d’aquestes runes de l’època medieval i consideren que va haver un incendi a finals del segle XVII que va provocar la construcció de la masia de Can Palós l’any 1700 i que es troba una mica més a baix de la vall.
Seguim el corriol fins travessar una pista forestal i baixar per l’antic sender del Camí de Can Cartró. Aquest sender havia estat molt popular quan la masia de Can Cartró (situada en Santa Coloma de Cervelló) era un típic restaurant de cuina catalana fins a finals dels anys 70 del segle passat.
21. Cruïlla antic Camí de Can Cartró
Arribem a un clar on veiem el Montbaig i baixem en direcció sud per un corriol fins la masia de Can Palós.
23. Àrea de lleure de Can Palós (amb font)
Arribem a l’àrea de lleure de Can Palós que forma part de l’Anell Verd de Sant Boi. Trobem taules per menjar amb tranquilitat sota un bosc de pins, i també una font d’aigua potable de la xarxa general.
Continuem caminant per la pista forestal del Camí de Can Palós que surt a la dreta de la masia.
24. Masia de Can Palós
Actualment, la Masia de Can Palós és una Aula de la Natura gestionada pels Minyons Escolta i Guies de Catalunya amb la capacitat de fer petites estades per a grups escolars o d’entitats.
Durant la rehabilitació de la masia entres els anys 2003-2005 es van trobar restes arqueològiques molt interessants i alhora molt misterioses. Com per exemple, maons amb empremtes de mans, peus, trepitjades d’animals i dibuixos abstractes. També es va trobar un maó amb l’inscripció de 1700 que indicaria l’any d’inici de construcció de la masia. A l’antiga cuina es van trobar tres extraordinaris murals de ceràmica catalana de finals del segle XVIII i principis del XIX. La masia conserva dos cups per fer vi i la base de pedra d’una antiga premsa també de vi.
25. Torrent de Can Palós
De manera opcional, podem baixar fins el torrent de Can Palós per endinsar-nos en un bosc d’obaga d’alzines i pins.
26. Masia de Can Pubill (Propietat privada)
Tornem de nou a la pista forestal del Camí de Can Palós i baixem en direcció sud. La pista gira en direcció est fins la Masia de Can Pubill del segle XVIII i XIX. La pista forestal passa entre marges de pedra seca i una propietat privada que cal respectar en tot moment. És possible que hagin gossos (compte si anem amb nens i nenes).
27. Marges de pedra seca de Can Pubill
Podem observar els magnífics marges de pedra seca de Can Pubill, construïts amb llicorelles i pedres de quars blanc.
28. Vista panoràmica de Can Pubill
Al costat d’un garrofer centenari, podem admirar una bellísima vista panoràmica de la finca de Can Pubill amb els seus marges i arbres de secà com oliveres, ametllers, cirerers i garrofers.
29. Cruïlla Camí de la Casa Nova del Llor / Riera de Can Soler
Continuem abaixant en direcció est, i després de deixar tres cruïlles d’altres pistes i camins a la nostra esquerra, passem al costat d’un cadenat i al costat de la riera de Can Soler. Tenim l’opció de girar a la dreta i arribar de nou a l’aparcament de la Masia de Santa Bàrbara per tornar pel mateix camí, però plategem continuar caminant per l’antic camí de la Casa Nova del Llor.
Girem a l’esquerra per una pista amb cadenat que comença excavada entre argiles i comencem a pujar en direcció nord.
Arribem a un caseta amb una ximeneia. En la part inferior de caseta hi ha una antiga entrada d'una mina d'aigua. A la dreta del camí hi ha una bassa d'aigua. A l'esquerra de la caseta -i pujant unes petites escales- comença un corriol que ens aproparia a les runes de la Casa Nova del Llor. No recomanem apropar-se a les runes pel perill que comporta.
Continuem pujant pel camí principal.
30. Camí de la Casa Nova del Llor i cruïlla de camins
Pugem en direcció nord, passant molt a prop de les runes de l’anomenada Casa Nova del Llor, una masia similar a la de Can Palós, però en molt mal estat de conservació i que ha estat utilitzada per altres usos. Per precaució, no recomanem apropar-nos, ja que és també una finca privada i està en estat de runa. No hi cap informació sobre aquesta masia, però podria datar-se de finals del segle XVIII.
Arribem a un pista forestal, girem a la dreta i continuem per un camí que baixa en direcció est per un bosc i amb vistes a una gran antena de ràdio.
31. Cruïlla Camí de Can Salgado
Arribem a una cruïlla amb el Camí de Can Salgado de l’Anell Verd de Sant Boi. Girem a la dreta.
32. Riera de Can Soler. Bosc d'obaga amb olms
Arribem fins la riera de Can Soler, o trobem gran exemplars de roures i un interessant bosc de torçats olms.
Arribem de nou al coll de Can Codina i tornem de nou pel Camí Vell del Llor fins l’aparcament.
BIBLIOGRAFIA
- BARREDA, Maria Lledó, GARCÍA, Jordi i SERRET, Carles. "Història de Sant Boi de Llobregat". Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (1993)
- CERVELLÓ, J. Maria., JOGLAR, Víctor, SÁNCHEZ, Xavier, SANS, Jaume. “Les nostres muntanyes”. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat. (2006).
- HUERTAS, Josefa. "L'assentament rural de Can Tutusaus (Sant Boi de Llobregat - Baix Llorbregat)". VII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’aigua, el territori i les persones. Gavà. (2014).
- SÁNCHEZ, X. [en línia] "Les misterioses runes de Can Tutusaus". Sant Boi de Llobregat. (2009)
- SÁNCHEZ, X [en línia] "El Tutusaus, 1775". Sant Boi de Llobregat. (2009)
- SÁNCHEZ, X. [en línia] "Els vells camins de Sant Boi (IV). El Camí Vell de Torrelles". Sant Boi de Llobregat. (2008)
- SÁNCHEZ, X. [en línia] "Els vells camins de Sant Boi (V). El Camí Vell de Llor." Sant Boi de Llobregat. (2009)
- SÁNCHEZ, X. [en línia] "Un “menhir” a Sant Boi?". Sant Boi de Llobregat (2009).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada