La ruta té un gran interès històric perquè es visita un camí absolutament oblidat des de fa més 150 anys: el Camí Ral que unía Barcelona amb Vilafranca del Penedés a través de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls.
Es poden visualitzar restes de les antigues roderes dels carros de vinya que passaven per aquest lloc i us podeu informar de la importància d’aquest camí fins al s. XVIII.
Descripció de la ruta
Aparcament Estadi municipal de Fútbol de Marianao - Casa Gran del Bori - Cases del Bori - Pavelló de de Caça - Antic tram del Camí Ral - Torre Benviure- Font de Gualbes - Antic tram de la Carrerada del Penedès - Estret de Roques - Eremitori de Can Carreres - Capella de Can Carreres - Can Carreres - Cases del Bori.Descobriràs un camí alternatiu per arribar a la coneguda Font de Golbes o de Gualbes. I faràs també la descoberta del conjunt d'eremitoris de Can Carreres Vell i de la capella de Can Carreres.
També té molt d'interès el tram de l’antiga Carrerada del Penedés que anava paral·lel al Camí de Ral, de la qual es troben unes interessants restes.
A la ruta també es parlarà de l’antiga Marca Hispànica i de la importància estratègica a l’Alta Edat Mitjana de la Torre Benviure, seu de l'antiga Quadra medieval de Benviure que posteriorment es va dir del Bori.El servei de transport públic que està més a prop del punt d'inici de la ruta està al carrers Eusebi Güell i Ronda de Sant Ramon: les línies de bus SB1 i SB2 (enllaça amb l’estació de FGC de Sant Boi) i la E70 (Surt de Barcelona des de la Plaça Espanya fins a Sant Boi), E79 (Surt de la Diagonal de Barcelona) i la L78 (El Prat de Llobregat).
1. La Casa Gran del Bori
Sortida des de l’aparcament de Estadi Municipal de Fútbol del Marianao. Caminem en direcció Oest en direcció a la carretera de Sant Climent de Llobregat (BV-2004). En primer lloc, passem per una cruïlla amb el carrer de Can Paulet, on podem observar que hi ha un interessant jardí i un edifici noble on està -des de 1983- l’actual escola pública Benviure; és l’antic Palau dels Marquesos de Cornellà o la Torre de la Marquesa de Cornellà de finals del s. XIX.
Desprès passem al costat d’un edifici d’estil noucentista que s’anomena popularment la “Casa de les Palmeres” a causa de les espectacular palmeres que hi ha en el seu jardí. I tot seguit, arribem a la Casa Gran del Bori. Al costat dret de la porta d’entrada, trobem una bellísima font amb una escultura d’una cara -però sense aigua- amb la inscripció de 1859.
La Casa Gran de Bori és una gran masia del segle XVII, reconstruïda l’any 1700 i reformada amb segle XIX, coneguda popularment pel nom de can Xixol (el nom d’un restaurant que fa molts anys va tancar). És una masia de grans dimensions, amb planta quadrada. A la façana nord, hi ha una galeria feta per arcs rebaixats i columnes, que donen a la construcció un aspecte de gran bellesa (a la tornada de la ruta ho podrem veure). Al costa esquerra de la porta, hi havia una capella (avui molt desdibuixada) anomenada sant Miquel del Bori. Aquesta gran masia va ser la seu d’una de les quadres més importants de Sant Boi, la del Bori. La quadra del Bori va substituir al s. XVII l’antiga quadra medieval del Benviure que tenia la seva seu a la torre Benviure, i ho va fer perquè el llinatge del Benviure es va emparentar amb els Bòria, i poc a poc, l’indret va ser conegut com el Bori. Les quadres medievals eren el territori concedit a un cavaller sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor.
Continuem caminant per la mateixa vorera i arribem immediatament a les Cases del Bori.
2. Cases del Bori
Entre el segle XVIII i el segle XX es va formant una barriada de petites cases, a peu de l’antic Camí Ral, al voltant de la Casa Gran del Bori. En una de les cases trobem l’inscripció de 1773. Són cases humils, generalment d’un sol cos entre mitgeres de planta baixa i un pis amb quatre obertures a façana i coberta de dues aigües.
Els antics habitants havien estat pagesos que treballaven pel senyor de la quadra del Bori, però posteriorment, durant principis del segle XX van ser cases d’estiuejants que passaven llargues temporades a la població.
Passem a l’altre cantó de la carretera de Sant Climent de Llobregat (BV-2004) i arribem a l’aparcament del Parc Forestal del Montbaig.
3. Bassa del Bori
Després de puja per una rampa, arribem a l’aparcament del Parc Forestal del Montbaig. Girem a l’esquerra i ens trobem amb una gran bassa d’aigua de planta quadrada que avui en dia està seca. Aquesta bassa subministrava aigua a la Casa Gran de Bori, i l’aigua arribava a través d’una mina d’aigua que neix des de la Riera de Can Pinyol per sota de la torre medieval del Benviure. La mina està en bon estat de conservació, però amb les obres d’urbanització va ser taponada. A la bassa existia una una llosa de marbre amb una inscripció que indicava la visita a la Casa Gran de Bori per part del general Prim sota el regnat d’Alfons XII.
Tornem endarrere a travessa al llarg l’aparcament del Parc Forestal del Montbaig en direcció a una cruïlla de carrers del barri de Can Paulet.
4. Aparcament del Parc Forestal del Montbaig
Deixem l’aparcament i en la cruïlla continuem pel carrer asfaltat del Camí de Golbes, passant al costat de garrofers i alzines.
5. Plafó informatiu Camí Ral
Immediatament, ens trobem amb un plafó informatiu del recorregut de l’antic Camí Ral que anava de Barcelona fins Vilafranca del Penedés. Aquest Camí Ral sortia de Barcelona des del portal de Sant Antoni i passava per la Creu Coberta, pels pobles de Sants, l’Hospitalet (l’antiga Provençana) i Cornellà fins al riu Llobregat, on el Consell de Cent de Barcelona havia construït un pont de fusta a principi del segle XIV, que va quedar destruït a causa de les riuades i es va haver de reconstruir diversos cops. Des de Sant Boi, el camí continuava per Sant Climent, des d’on s’enfilava cap a la collada de Begues, seguia per l’Hospital-alberg d’Olesa de Bonesvalls, passava pel Penedès i continuava cap a Vilafranca del Penedès i cap a Tarragona. Possiblement, l'origen d’aquest camí sigui un camí secundari a l’època romana, i fins tot, degut a les restes trobades, que ja existís a l’època dels ibers.
El plafó ens pot crear la confusió que estiguem a sobre de l’antic Camí Ral, però de fet estema sobre de l’antiga Carrerada del Penedès i que a l’alçada de les Cases del Bori confluia amb el Camí Ral. Part del traçat de la carretera de Sant Climent de Llobregat va aprofitat l’antic Camí Ral, però des de les Cases de Bori hi ha una part de l’antic Camí Ral que està ocult en el bosc.
Des de darrere del plafó hi ha un desdibuixat corriol que baixa en direcció a la carretera de Sant Climent i que ens pot apropar a les restes de l’antic Camí Ral, però recomanem apropar-nos a aquestes restes una mica més endavant.
Travessem el carrer del Camí de Golbes en direcció a l’antic Pavelló de Caça dels Marquesos de Cornellà.
6. Pavelló de Caça. La Torre de les Bruixes
Pugem per un sender sota uns pins i passem per l’esquerra de la Torre de les Bruixes, nom com es coneix popularment l’antic pavelló de caça i d’esbarjo del palauet d’estiu dels Marquesos de Cornellà (també conegut com la Torre de la Marquesa).
Aquest pavelló es va construir a mitjans del segle XIX i s’utilitzava com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al turó del Montbaig per part dels marquesos. És d’estil neomudèjar. Restaurada recentment i tancada al públic, havia estat un petit centre d’informació del Parc Forestal del Montbaig.
7. Restes arqueològiques de l’antic Camí Ral
Continuem avançant per una pista forestal en direcció oest veiem la silueta del Montbaig i de l’ermita de Sant Ramon al seu cim. Una mica més endavant, i abans d’arribar al tancat d’una finca particular, girem a la dreta i baixem per un corriol una mica desdibuixat al seu inici en direcció a la carretera de Sant Climent.
Arribem a les restes de l’antic Camí Ral. Com podem veure, arribem a un lloc on hi ha roderes produïdes pel pas de carrutatges durant segles i es veu un camí com excavat a la roca. Si seguim alguns metres més cap la dreta per un bosc d’obaga on abunden els roures, arribem a trobar un tram molt significatiu amb roderes. Si continuem, arribem just al costat de la carretera de Sant Climent i a un corriol que puja de nou fins al plafó informatiu del Camí Ral.
A la zona hi ha valiosa vegetació de molses i líquens que hem de respectar en tot moment.
Tornem per on hem baixat i creuem en direcció sud la pista forestal que porta a la Font de Golbes.
8. Mirador de la Torre Benviure
Baixem per una pineda, on abunden també els garrofers, les oliveres, les alzines i roures i arribem a una mena de mirador on hi ha una taula de fusta de pic-nic. Des d’aquest lloc podem veure la Torre medieval de Benviure. Continuem baixant per un sender per la dreta.
9. Arc de pedra seca
En aquesta zona podem trobar sota el bosc tot un seguit de marges de pedra seca restaurats, fins arribar a un preciós arc encastat en un marge fent com de capella.
Baixem fins trobar un camí i seguint caminant en direcció oest per un preciós bosc de pins, roures, garrofers, alzines i oliveres. Poc desprès, a l’arribar al costat d’un tancat d’una finca privada, pugem en direcció oest al Camí del la Font de Golbes.
10. Font de Gualbes o Golbes
Arribem al Camí de la Font de Golbes i girem a l’esquerra. De seguida, veiem la font sota una arbrada de plataners i rodejada d’un bosc d’obaga de pins, roures i alzines.
Ha quedat com a nom popular, el topìnim de font de Golbes, però realment, el nom hauria de ser font de Gualbes. Aquest nom està relacionat amb un dels antics llinatges medievals que van ser propietaris de la quadra jurisdiccional del Benviure (posteriorment, quadra del Bori, com hem comentat anteriorment) i que tenia el seu centre de poder a l’antiga torre medieval de guaita del Benviure.
Molt probablement, i al costat d’unes taules de picnic, queden les restes d’una antiga cantera de llicorella que va servir per extreure les pedres utilitzades en la construcció de la torre medieval de Benviure.
L’actual font, pràcticament no té res a veure amb l’antiga font que trobem en fotografies de principis del segle XX, on l’aigua que brollava era de la pròpia muntanya i no com ara que és aigua de la xarxa general de Sant Boi (aigua tractada), i on havia una bassa al seu devant que servia com abeurador pels ramats que passaven per l’antiga Carrerada del Penedès que passa a prop d’aquest lloc.
És un indret molt freqüentat històricament per fer-hi esmorzars i berenars, les anomenades fontades. A principi del segle XX hi venia tant la gent de Sant Boi com els estiuejants de l’època.
Un 50 metres abans d'arribar a la font, l’any 1986 es descobrí, després d’unes pluges torrencials, un petit jaciment ibèric amb restes de les característiques àmfores de boca plana.
Tornem cap endarrera pel mateix camí en direcció nord. Sota una línia elèctrica, pugem per l’esquerra. en direcció oest.
11. Moll de vinya i safareig per a preparar el sulfat de coure
Arribem a una pista forestal, girem a l’esquerra i passem sota una línia elèctrica. Ens trobem en una cruÏlla de tres camins. Seguim pel que puja per la carena a l’esquerra, i ho fa per sobre d’un marge de pedra seca i un antic moll de vinya.
En aquest petit conjunt del moll de vinya trobem les restes d’un safareig que servia per preparar el sulfat de coure amb calç de l’anomenat “brou bordelès” i que servia per protegir les vinyes dels paràsits.
Pugem pel sender seguint la carena.
12. Restes arqueològiques de l’antiga Carrerada del Penedès
Poc desprès, trobem a l’esquerra i en paral·lel al sender pel qual podem, tot un seguit de petites clarianes que ens permeten apropar-nos a les restes arqueològiques dels murs de llicorella de l’antiga Carrerada del Penedès que té un origen medieval. Murs construïts amb enormes lloses de llicorella, encastades al terra una amb l’altre amb una inclinació. Els murs teniem la funció d’encarrilar els ramats que baixaven o pujaven per a aquesta carrerada.
Les carrerades eren les vies de transhumància que servien per traslladar els ramats. A Castella se les anomena les “cañadas reales”. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any. La Carrerada del Penedès servioa per pujar els ramats a principis de l’estiu o primavera fins el Pirineu a través de la Segarra, i a l’hivern servia per baixar els ramats per pasturar pel Delta del Llobregat o per abastir de carn la ciutat de Barcelona.
La Carrerada del Penedès coincidia en molts tram amb el Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès. En el cas de Sant Boi de Llobregat, es desdoblava en el tram entre el que avui són les Cases del Bori i l’Estret de Roques.
Arribem fins a una torre elèctrica. Continuem pujant passant per la seva esquerra. Arribem a una cruïlla de camins. Continuem pujant pel de la dreta per sobre d’un marge de pedra seca.
13. Torre Benviure del segle X
No passem al costat de la Torre Benviure, però hem considerat que és interessant aportar informació sobre aquest jaciment arqueològic. Els diumenges obre el seu Centre d'Interpretació, i els primers diumenges de mes, es recomana assistir a la visita teatralitzada amb el personatge del Roc Benviure, un guerrer medieval que vigila des de la torre i que no s’ha assabentat que ja no existeix la Marca Hispànica (molt recomanable per anar amb tota la família). Més informació a la web del Museu de Sant Boi www.museusantboi.cat
Fruit de les incursions àrabs, com l’assalt d'Almansor a Barcelona l’any 985, que trevessaven l’antiga frontera de la Marca Hispànica propiciada a principis del segle IX per l’emperador Carlemany i que discorre a través del riu Llobregat, durant el segle X i XI el Comtat de Barcelona va reforça la vigilància amb una xarxa de fortificacions i torres de guaita. En aquest context, es va construir la Torre Benviure, i molt probablement les torres del Llor, del Fonollar i de Salvana (torre d’Eles) a la zona de Sant Boi.
La funció de la Torre Benviure era precisament vigilar el pas Camí Ral i de la Carrerada del Penedès, i alhora avisar a la resta de la xarxa de torres de guaita i castells de la possible arribada de l’enemic. De fet, des de la torre Benviure tenim una connexió visual directa amb la muntanya de Montjuïc i de la ciutat de Barcelona.
14. Restes barraca de pedra seca
A mà dreta, trobem un petit corriol molt desdibuixat que ens porten fins les amagades runes d’una gran cabana de pedra seca.
Tornem al camí i pugem en direcció a l’ermita de Sant Ramon sota un bosc d’alzines i roures en direcció sud i després de deixar el sender a ma esquerra.
15. Àrea de lleure de l’Ermita de Sant Ramon
Arribem a l’àrea de lleure de l’Ermita de Sant Ramon on trobem taules situades en les antigues feixes que hi havien al voltant de l’ermita. A l’estiu és bon lloc per gaudir de l’ombra.
Sota de les escales de fusta per pujar fins l’ermita, hi ha un antic safareig fet amb maons que servia per preparar el sulfat de coure per protegir les vinyes.
16. Cim del Montbaig i Ermita de Sant Ramon
Arribem a una cruïlla de camins amb una vista espectacular del massís de l’Ordal. Pugem per unes escales fins l’ermita de Sant Ramon.
Arribem al cim del Montbaig (294 m) i a l’Ermita de Sant Ramon. Aquest cim també es coneixia anteriorment amb el topònim de La Fita perquè era el lloc on hi havia un pedró que formaven tres roques on hi havia la inscripció dels tres termes que conflueixen al cim del Montbaig: Viladecans, Sant Climent i Benviure (l’antiga quadra medieval del terme municipal de Sant Boi de Llobregat).
L’ermita és d’estil neogòtic i neoromànic i fou construïda pel mestre d'obra santboià Aleix Parés i Valls, entre 1855 i 1887, per encàrrec de Josep estruch i Comella i en memòria dels seus pares.
L’edifici és de planta quadrada i consta de tres cossos, dels quals el central, acull la capella dedicada a Sant Ramon Nonat. En el lateral esquerra hi ha un servei de bar-restaurant, i en el lateral dret hi ha un interessant Centre d’Interpretació del Paisatge de les Muntanyes del Baix. La capella, el restaurant i el centre d’interpretació obren els caps de setmana.
17. Mirador de les serres del Garraf i l'Ordal
Al costat esquerra del bar-restaurant hi ha un excel·lent mirador de les serres del Garraf i de l’Ordal, on podem veure la majestuositat de l’anomenat “Garraf vermell” i on destaca la visió del Castell d’Eramprunyà.
També podem albirà la Serra de les Muntanyes de l’Ordal on destaca la visió del Puig Vicenç.
Baixem per la explanada amb escales que hi ha devant de l’ermita fins el Mirador del Delta del Llobregat.
Tornem a baixar de nou per les escales anteriors fins la cruïlla de camins.
18. Camí del Cordal de Sant Ramon
Des de la cruïlla de camins (hi ha senyalització), baixem per la carena en direcció nord-oest. El camí fa molta baixada i ens alguns trams té molta pendent. Compte en dies on la roca de llicorella estigui mullada!
Deixem els camins que ens surten a la dreta i arribem al Pont de l’Estret de Roques.
19. Pont de l'Estret de Roques
Entre els anys 2011 i 2021 es va fer l’Anell Verd de Sant Boi, una ruta per l’entorn natural de Sant Boi de 16 km. Per tal de travessar el fort talús de la carretera de Sant Climent de Llobregat i recuperar l’antic pas del Camí Ral per l’Estret de Roques, es va construir un magnífic pont de fusta. Travessem el pont.
20. L’Estret de Roques
El topònim Estret de Roques ja el trobem citat en documents del segle XVI. Aquest tram és el que queda de l’antiga gorja d’aquest pas del Camí Ral, destruïda amb la construcció de la carretera de Sant Climent entre finals del segle XIX i principis del XX.
Arribem a una cruïlla de camins amb senyalització.
21. El Camí Ral en direcció a Sant Climent de Llobregat
A la cruïlla, deixem a l’esquerra el recorregut del Camí Ral que baixa en direcció a Sant Climent de Llobregat. Anem per la dreta pel Camí del Turó de l’Angla, que immediatament el deixem baixant per un camí en direcció nord, endinsar-nos per la Vall de Can Carreres.
Arribem a una nova cruïlla i continuem per l’esquerra per una còmoda pista forestal en direcció nord.
Arribem a una nova cruïlla, girem a la dreta i comencem a baixar pel Camí Vell de Can Carreres.
22. Eremitoris de Can Carreres
Poc desprès, trobem un camí a la nostra dreta que ens porta de seguida fins les restes dels anomenats eremitoris de Can Carreres, un conjunt de dos estances excavades en el vessant d’una paret argilosa situat a prop d’una de les capçaleres de la riera de can Guinovart a la Vall de can Carreres. Estan en molt bon estat. Un dels eremitoris té a l’interior un banc excavat a l’argila. Els eremitoris eren llocs on vivíem ermitans en zones molt tranquil·les. Es podem datar del segle IX, encara que hi ha altres estudiosos que els relacionen més com a cabanes excavades construïdes als segles XVIII-XIX.
Tornem de nou al camí vell de Can Carreres
23. Can Carreres Vell. Casa Ysidre Valls.
Arribem al nucli rural de Can Carreres Vell, passant al costat d’una font, arribem a una masia tapiada que té la inscripció “YSIDRE MDCCLXXIV VALLS” (1774).
24. Capella Can Carreres Vell
Arribem a una mena de placeta, on trobem la capella de can Carreres Vell. D’advocació desconeguda, només resta la data, 1670, a la llinda de la porta d’accés del que ara és un habitatge particular, dins de la inscripció “AQUESTA CAPELLA FEU LA SEÑORA PVIXLO”.
25. Camí antic de Can Carreres Vell
Continuem pel que queda de l’antic camí antic de Can Carreres Vell en direcció a la urbanització de Can Carreres. A l’esquerra del camí podem observar, com hi ha una canal paral·lela per a la recollida d’aigues (també la trobem en un tram del camí del Llor).
Arribem a l’urbanització i girem a la dreta pel carrer dels Lilàs, fins arribar a un parc a l’avinguda de can Carreres. Continuem per l’avinguda, fins a girar i baixar pel carrer dels Salzes, on atravessem el agradable passeig de la riera de la Ginesta, veient la part del darrera de la Casa Gran de Bori i pujant per un camí que acaba en un carreró estret.
Arribem de nou a la carretera de Sant Climent i girem a l’esquerra en direcció a l’aparcament de l’estadi municipal de futbol del Marianao.
BIBLIOGRAFIA
CERVELLÓ, J. Maria., JOGLAR, Víctor, SÁNCHEZ, Xavier, SANS, Jaume. “Les nostres muntanyes”. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat. (2006).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada